D‘hivern, va ser a l‘hivern de mil nou-cents seixanta-un quan Demetrio va veure una trufa per primera vegada. Va preguntar a uns homes que passejaven, acompanyats de gossos, pels voltants del seu mas, què buscaven. Un d‘ells li ensenyà una trufa; mai n‘havia trobat cap i li semblà pareguda a un tubèrcul, però amb una aroma molt forta i estranya que no podia relacionar amb cap altra que hagués sentit fins llavors. Mitjançant aquell acte, sense ser-ne conscient aquell senyor foraster va sembrar una llavor que, amb molt d‘esforç i treball, tenacitat i perseverança, acabaria donant com a fruit un ofici, una forma d‘entendre la vida, una vida dedicada i entregada al món dels fongs silvestres, un món que l‘apassionà i féu seu.

Al cinqué volum de la publicació titolada BENASSAL. SEGLE XX. Estudi d´un poble rural realitzat amb fons orals, del GRMHB (2007), narra en una entrevista com va conéixer la trufa i, posteriorment, els bolets; explica com inicià el seu singular negoci.

Text íntegre de l‘entrevista continguda a la publicació. Llegir més.

La xicoteta empresa familiar fou impulsada i consolidada pel matrimoni, Demetrio i Amalia, creixent forta i ràpidament; fou pionera a la comunitat valenciana en el comerç de bolets silvestres i la fabricació de la seua conserva. Actualment, el nom de Demetrio és conegut i relacionat amb la truficultura i la micologia, apareixent de tant en tant a mitjans de comunicació autonòmics que volen donar a conéixer un món que, encara a dia d‘avuí, continua sent un perfecte desconegut per a un ampli sector de la població.

Coincideix amb el 50é aniversari del casual i efímer encontre entre Demetrio i el fruit d‘ aquell misteriós fong que, encara que sempre havia estat al seu àmbit quotidià mai havia sospitat de la seua existència, la decisió de la segona generació de la família de continuar amb una activitat truficultora iniciada fa vint-i-cinc anys.